L’alta cuina als hotels. Reflexions en veu alta

‘La hotelería abre sus puertas a la alta cocina’. Aquest era el títol del primer reportatge gastronòmic que vaig publicar a un mitja de comunicació. El text reflectia una tendència a l’alça a Espanya, l’aposta dels grans hotels pels restaurants gastronòmics i les associacions amb cuiners de renom. Ha passat temps d’això —aquest febrer farà nou anys— i han canviat moltes coses des de llavors. En aquella època, la revista on va aparèixer el reportatge era la publicació líder del sector professional del turisme. Però aquest mes també farà anys que va abaixar la persiana.

És curiós rellegir escrits antics. I avui, aquest, té un significat especial perquè es compleix un any de la mort del cuiner Santi Santamaria a Singapur, on havia inaugurat un restaurant. I és que, per la seva estreta relació amb la cadena hotelera Hesperia, el xef de Sant Celoni és un dels protagonistes del reportatge.

Són molts els cuiners que hi apareixen i si esteu una mica al dia del que passa a l’alta gastronomia ja sabeu que gairebé res és com abans. No n’he fet una estudi exhaustiu però sí un petit resum…
Fermí Puig
, pioner a l’hora de tornar a atreure els barcelonins als menjadors dels grans hotels de la capital catalana, finalitzava fa pocs mesos la seva tasca al capdavant del restaurant Drolma de l’hotel Majestic. En aquells dies, Carles Gaig era l’assessor gastronòmic de BC Hoteles i ara, el restaurant que duu el seu nom està ubicat dins el barceloní hotel Cram.
La col·laboració de Sergi Arola amb Occidental Hoteles s’acabava el 2008 però, més endavant, n’encetava una altra amb l’hotel Arts Barcelona i, fa poc, una altra amb W Hotels. I des de l’anunci del tancament d’elBulli com a restaurant, la relació entre Ferran Adrià i NH Hoteles no sé en quin punt està…

La dada curiosa. Fa una dècada, l’antic hotel Ritz apostava per un jove Romain Fornell per conduir el desaparegut restaurant Diana al lloc més alt de la gastronomia. I avui, el xef de Toulouse lidera el projecte culinari de l’hotel Palace en general i del restaurant Caelis en particular.

En fi, aquella tendència ha seguit a l’alça. Però el temps no passa en va…

Editur1

Editur2Editur3Editur4Editur5

2 Comments
  • Nuria
    febrer 16, 2012

    Molt bona la reflexió!!!!

    • Carme Gasull
      febrer 16, 2012

      Moltes gràcies, Núria!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *