Tresmacarrons, porta d’entrada al rebost del Maresme

balellaNo és la primera vegada que parlo de les meves incursions al Maresme on hi tinc lligams afectius. En el meu cas això vol dir que sovint segueixo trajectes habituals o que trigo més a descobrir noves taules, vaja. És el que m’ha passat amb els Tresmacarrons, un restaurant que tenia pendent visitar des de fa mesos i on per fi m’he entaulat —molt satisfactoriament, la veritat—. Haureu llegit diverses crítiques i comentaris d’aquest establiment familiar del Masnou. A tall de resum dir-vos que van obrir les portes a finals del 2009, que aposten pel producte de proximitat, per les elaboracions entenedores, per un tracte proper i afable i per l’elegància senzilla en la decoració de la sala i dels plats.

Als fogons mana el Miquel Aldana, xef format a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar i a les cuines de restaurants com l’Alkímia o Can Jubany. La sala és territori del seu pare, en Joan, antic directiu de banc amb qui vam analitzar receptes i, inevitablement, l’actualitat.

La calor de l’exterior va determinar l’elecció dels plats. Vam desestimar el menú per a dos —ens va semblar massa llarg— però vam acabar sucumbint a un munt de propostes de la carta, algunes d’elles llegides abans. —Això sense comptar les olives negres amb bitxo, la piruleta de parmesà i el sorbet d’escuma d’anxova i gelatina d’alfàbrega amb que ens van obsequiar—.

bonitolVam triomfar amb l’albergínia amb sardina fumada i olivada —lleu i agradablement amarga però al mateix temps delicada— i amb el bonítol amb maduixes salades i alga nori (sobre un llit de tomàquet natural, d’un pagès que conrea més d’una vintena de varietats entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres). Deliciós plat territorial amb un toc exòtic.

Tampoc ens vam equivocar amb el pop primaveral, servit sobre un llit de gelatina calenta d’alfàbrega amb patata, tomàquet i flor de romaní acabat de collir.
Ni amb els calamars amb tomàquet, alls tendres i olives negres. El Mediterrani al plat.

pop

Durant l’àpat també ens va acompanyar la coca o el pa de Triticum. Esponjós i cruixent a parts iguals. I en el beure ens vam deixar aconsellar. El company triat va ser un Bouquet d’Alella Blanc+, un llaminer cupatge de garnatxa i pansa blanca fermentat en barrica. La carta de vins és extensa i les referències de les denominacions d’origen catalanes hi són ben representades.

Amb la seqüència gelada (poma, préssec de vinya i de vainilla) i el gaspatxo de préssec amb iogurt i sorbet de poma vam donar per acabada la festa. BeneÏdes postres estiuenques! Tot l’any haurien de ser així.

No vam arribar als gintònics, en fan i de qualitat. Un altre dia serà… O una nit ja que, de tant en tant dediquen vetllades a la beguda de moda. Només un però. La ubicació del restaurant és singular. Ateneu les indicacions del web i no feu cas de les aparences. Us perdríeu un bon àpat!

 

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *