Alkimia. Barcelona. Cuina d’autor, cuina catalana, cuina de mà

Sorpresa. Aquesta és la primera sensació que t’envaeix al nou Alkimia del cuiner Jordi Vilà. Els ulls tenen feina a descobrir-ho tot. Els frescos del sostre, els terres hidràulics, l’espina de fusta, els bancs de peixos blaus, els cassons de coure, el celler, les ‘conserves’, les formes orgàniques que emergeixen de les obertures… i una pantalla on es projecta una mà que no bressa, però que et parla abans de seure a taula. Vilà ha confiat el disseny del seu restaurant en Chu Uroz i l’estudi d’arquitectura External Reference, autors d’una fusió entre el passat i el futur “per evitar situar-lo a qualsevol lloc del món”. Impossible no reconèixer una vivenda clàssica de l’Eixample barceloní, impossible tampoc deslligar-se dels 13 anys d’activitat continuada al carrer Indústria de Barcelona. Fer memòria és bo. Tenir memòria, més.

Passat i futur. Antic i nou. “Volíem evitar que l’Alkimia fos avorrit, d’aquí la bipolaritat de la proposta”. Dos menjadors que es donen la mà i inciten al diàleg. L’un, amb 13 taules i el màxim confort: estovalles de fil, cadires de pell encoixinades, coberteria de plata, cristalleria d’alt nivell i una vaixella feta a mà per una ceramista japonesa establerta a la localitat de Moià. L’altre, l’unplugged, més informal i emocional, amb una capacitat similar, pensat perquè els clients que els segueixen de lluny puguin degustar plats canviants i receptes sense ingredients visibles, on el producte principal és el protagonista. Hi ha un tercer espai, no el veus si no el busques. És per a actes privats.

llagostaensuquetdepaalkimiaentaulats

Producte. Cuinar a diari, en directe, a la vista, amb el millor producte en origen de la mà d’aquells productors que treballen amb uns principis i objectius semblants al del restaurant, sovint fora de les xarxes de distribució habituals. Això és el que passa al nou Alkimia. I també pot ser que et passi pel davant una caixa amb peix i marisc acabat de pescar. “La intenció és que sigui un temple del producte: carn, pèsols, bolets, bledes…”. La proposta gastronòmica gira al voltant dels pilars originals.

Cuina catalana, cuina d’autor. Cloïssa amb bleda, llamàntol a la brasa, llagosta en suquet de pa i salsa de gingebre i xerès, coca de bou de mar amb carbassó en flor i geleé de cua de bou i mora, croqueta de cabrit rostit, ravioli de capipota, ‘menjar blanc’ amb fruita fresca i vi dolç… Els plats de la carta i dels menús tenen aquests noms. Els reconeixes. També els sabors. Vilà insisteix i remarca: “fem cuina catalana i de Barcelona evolucionada”.

Il·lusió. Il·lusiona veure-la reflectida en els ulls de la Sònia Profitós, cap de sala i parella del xef. Ella és la mà esquerra del projecte; la dreta és Hannes Eberhard, cap de cuina d’aquesta proposta situada ara al primer pis de la Fàbrica Moritz, empresa amb la que Jordi Vilà comparteix, des del 2011, una bona relació professional. La sommelier Marta Rombouts és una altra de les mans visibles de l’equip. Ella té cura d’un celler on es té en compte els artesans que treballen amb mètodes d’elaboració tradicionals per oferir propostes renovades i originals. Gaudiu. Esteu en bones mans.

Alkimia
Fàbrica Moritz
Ronda Sant Antoni 41, Ppal. Barcelona
www.alkimia.cat

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *