Adéu, 2016. Hola, 2017. Reflexions (i confessions) en veu alta

Rànquings de restaurants o de plats favorits, llistats de persones influents o que han traspassat… Alguna cosa t’empeny a fer resums, llistes i reflexions quan deixes enrere un any? Benvingut al club. El 2016 ha estat un any especial per a mi, he viscut intensament aquest món que m’apassiona des d’una òptica diferent a l’acostumada. Posem que enguany el sector gastronòmic ha estat per a mi una ceba, amb capes i capes que amagaven la seva essència. Un bulb generós, saborós i sorprenent com la tatin que serveixen al restaurant Cometa Pla de Barcelona acompanyada de burrata i botàriga. Per plorar. I és que en aquests 12 mesos he omplert d’experiències un gran cistell: m’han donat la benvinguda a pagès, he sopat amb estrelles, he apadrinat una collita d’oli de nou, he escrit una petita història amb aromes de ratafia i he constatat un any més que sóc una aprenenta de tot i una mestra de no-res.

lafalconera_entaulats

Hibernaries quan de dia es fa de nit? Ja en som dos. El fred m’espanta perquè em paralitza, s’instal·la al meu cos i m’alenteix els moviments i el pensament. Quan això succeeix em tancaria a casa, encendria l’estufa, m’estiraria al sofà, em taparia amb una manta i tancaria els ulls tot i esperant que el sol escalfés prou per despertar-me. Però no pot ser. I mentre espero que s’inventi un bon remei pels fredolics, me’ls menjo. Enguany no he menjat massa bolets, aquesta és la veritat, però recordo especialment els rossinyols amb pilota, fumet, calamar i ou d’ànec de La Falconera dels germans Luque. Per cantar. Aquest 2016 he complert 20 anys. 20 anys de periodista. 20 anys acumulant cintes de casset i de vídeo VHS, revistes i diaris per sobre de les meves possibilitats. Hola, 2017. 

Per continuar, de tant en tant t’has d’aturar.

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *