No els hi treuran mai el protagonisme als llibres i les roses, estrelles indiscutibles de la festivitat de Sant Jordi, però cada any sorgeixen noves propostes gurmandes que contribueixen a augmentar l’atractiu de la diada. La Rosada del celler lleidatà Raimat és una de les novetats d’enguany. Un vi elaborat amb cabernet sauvignon i ull de llebre sota el paraïgues de la DO Costers del Segre, de cos suau i color rosa pàl·lid brillant, que a més forma part del recent projecte del celler que classifica el vi per intensitats, de més suau a més intents, per tal de facilitar-ne l’elecció al consumidor.

‘La Jordina’ és una altra de les estrenes del 2017, un combinat dissenyat per l’equip de cuina del Nacional Barcelona elaborat amb bitter, suc de taronja natural, clara d’ou i licor i pètals de rosa que es podrà degustar a la Barra de Còctels del multiespai gastronòmic barceloní des de les 12 del migdia i fins a les 2 de la matinada. El còctel es servirà fred, colat i en una copa perfumada que impregnarà la mà del client amb una subtil aroma floral, i es podrà demanar amb i sense alcohol. Un detall que segur agraeixen molts col·lectius: dones embarassades o que donen el pit als seus nadons, exalcohòlics, esportistes, adolescents…

I és que hi ha moltes persones que no poden o no volen beure alcohol, temporalment o per sempre, i moltes moltes begudes plaents que no en porten. La meva amiga i sommelier Meritxell Falgueras n’ha trobat tantes que n’ha fet un llibre que us pot sorprendre: ‘Què beure quan no beus’ (Ediciones Urano). Per assaborir la vida amb molt de gust així com fa ella.

Qui també va assaborir la vida i les taules va ser en Pere Tàpias. Encetava aquest escrit quan m’he assabentat de la mort del cantautor, gastrònom i comunicador vilanoví i l’he deixat reposar per recordar la seva amabilitat i simpatia, murrieria si tu vols. Un dels records més nítids —les fotografies sempre ajuden— és precisament d’un Sant Jordi, coincidències de la vida. Feiem ràdio al carrer, a l’emissora ‘rival’, i diria que era el 2006, any que va publicar ‘Cuines de Vilanova’ (Cossetània Edicions), receptari dedicat al paisatge gastronòmic de la seva ciutat natal. Compreu-ne un exemplar si el trobeu tot passejant. O un ‘Tapias variades’. O un ‘Taules i fogons’. Pot ser un bonic homenatge a un dels grans divulgadors de la gastronomia catalana. Descansi en pau.