Tres capvespres d’estiu

Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó (…) vermell i calent (…) dins es meu cor, tothom s’estima i jo estim tothom“, cantava el músic mallorquí Joan Miquel Oliver quan liderava Antònia Font. Màgica la seva actuació el passat dilluns al Grec Festival de Barcelona, per cert, celebrada en aquest fantàstic escenari a l’aire lliure anomenat Teatre Grec de Montjuïc que cada estiu, des del 1976 (amb una única excepció), s’omple de música, teatre i dansa. El seus jardins són un indret ideal per fugir de la insuportable xafogor estival de la ciutat i gaudir també de notes gastronòmiques mentre el sol es pon. Enguany, els mesos de juliol i agost para les taules del restaurant el Café Belgrado de Sant Cugat. L’harmonia a les copes és cosa dels vins i caves tranquils de Gramona. El celler de Sant Sadurní domina l’experiència.

 

Els capvespres del Celler Espelt, a Vilajuïga, són de descompressió. Entre vinyes, of course. Els viticultors de l’Empordà estan oferint durant tot el mes de juliol un espai per aturar-se, respirar, desconnectar. Si ets de vacances o les comences ja estàs de sort. Dimecres vinent podràs gaudir d’aquesta activitat que s’inicia amb una visita i degustació de vins a Mas Espelt mentre contemples la posta de sol i finalitza amb un sopar lleuger a l’exterior del mas  a base de gaspatxo i botifarres de Llavora. Tot de producció bio i local. La iniciativa vol ser també una reivindicació dels projectes que treballen per a una transformació ecològica del territori, ja sigui des de la viticultura (com fa Espelt Viticultors) o la producció porcina (en el cas de Llavora). És per això que les cares visibles d’aquests projectes seran als sopars per a aquells que tinguin ganes de conéixer-ne les motivacions més a fons.

A Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, els capvespres recuperen la memòria gastronòmica del monestir del mateix nom, enguany fent un repàs de l’evolució del menjar al llarg dels mil anys d’història d’aquest esplèndid monument recuperat. La vuitena edició de l’activitat estiuenca, que es va estrenar just ahir, comença amb un sopar a la fresca integrat per receptes inspirades en el passat medieval de l’edifici, productes dels horts cultivats pels monjos fa segles i receptes burgeses de principis del segle XX, entre elles readaptacions d’elaboracions del cuiner manresà Ignasi Domènech, pioner de la gastronomia catalana moderna. En acabar l’àpat, i quan ja és ben fosc, es recorren els diferents espais del monestir que sorprenen amb continguts inèdits i noves videoinstal·lacions així com amb les vivències i els records d’una guia particular, la cuinera de la família de Ramon Casas, la Rossita, que traslladen el visitant a temps remots. La memòria del vi treballat al celler, els àpats que s’elaboraven a l’antic refectori, les celebracions que es realitzaven al claustre… Tens tot l’estiu per viure l’experiència: els dimecres i divendres del mes de juliol i els dijous i divendres d’agost i setembre, fins el dia 8.

Capvespre. Crepuscle vespertí. M’enamora la paraula i el moment, l’hora baixa de la tarda quan el sol ja s’ha post.

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *