El ‘Cuiner de l’Any 2017’ i els encants del Baix Llobregat. La Conca 5.1. Desembre 2017

El Baix Llobregat viu un moment dolç. I no ho dic per la seva famosa Carxofa Prat, que també podria ser, sinó per l’èxit de les seves taules entre els comensals. En la passada edició del Fòrum Gastronòmic, celebrada del 19 al 21 de novembre a la ciutat de Girona, la gastronomia de la comarca barcelonina, basada en el producte local, rebia un doble reconeixement popular.

El confit de Pota Blava, moniato, prunes i vermut Tarrida de la Susana Aragón, xef del restaurant Cèntric Gastrobar by ONA Nuit (El Prat de Llobregat) era proclamat ‘Plat Favorit dels Catalans 2017’ i un ou a la romana, elaborat amb ous de corral de Sant Boi, calamarsets de Vilanova, ceba caramelitzada i carxofa de Sant Boi en tres textures, li brindava el títol de ‘Cuiner de l’Any 2017’ a Albert Mendiola, propietari del restaurant Marimorena, a Sant Boi de Llobregat.

El premi ‘Cuiner de l’Any’ és un clàssic del Fòrum Gastronòmic que reconeix la tasca dels cuiners emergents que utilitzen productes de proximitat, tenen sensibilitat amb les produccions ecològiques, col·laboren amb els productors locals i fan difusió d’aquests valors. És el cas del guanyador. Des que van inaugurar el Marimorena, l’any 2012, l’Albert Mendiola i la seva parella, Patricia Torres, sommelier del restaurant, basen el seu projecte personal en la cuina tradicional i en el rebost del Parc Agrari del Baix Llobregat. Pomes i carxofes de Sant Boi, el cabrit de llet de Sant Ramon, l’espàrrec de Gavà, les cireres de Torrelles, el pollastre Pota Blava del Prat…

El cuiner Albert Mendiola i la sommelier Patricia Torres, parella i propietaris del restaurant Marimorena.

Matèries primeres escollides personalment d’entre la gran oferta dels productors veïns i ecològiques sempre que és possible. Entre els seus proveïdors, la Coooperativa Agrària Santboiana, la botiga del Parc Agrari; la cooperativa Central Parc, que recupera camps en desús i promou la formació i la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat; la botiga de queviures ‘Tot a granel’, enfocada al menjar a granel sostenible i saludable; o el Forn Quixal, una família de flequers i pastissers amb negocis a Sant Boi des de 1903.

Albert Mendiola és membre del col·lectiu gastronòmic ‘Els Sabors de l’Horta del Baix Llobregat, “integrat per restaurants de tota la comarca i algun de L’Hospitalet de Llobregat, que apostem i promocionem el producte de proximitat, valorem els productors i la zona del Baix i del Delta del Llobregat”, relata el cuiner. I també forma part de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), una entitat que des del 2009, any que va néixer, no ha parat de fomentar el consum de la restauració així com de generar economia productiva mitjançant la gastronomia i el turisme de les ciutats de la perifèria. Vaja, que si no els coneixes és perquè no estàs atent.

“A Sant Boi, per exemple, sempre ens han vist com una ciutat dormitori… i sempre hem tingut una horta increïble! Molta gent no sap que antigament hi havia 12 cultius de cereals al Delta, que èrem l’horta d’Europa, que venia molta gent a treballar al camp, en definitiva, que sempre hi ha hagut tractors i cases de pagès a Sant Boi de Llobregat, una ciutat amb esperit de poble”, descriu el flamant ‘Cuiner de l’Any’.

‘Fes el salt’ deia una acció per atraure al Baix Llobregat els barcelonins que marxem lluny buscant entorns rurals. Mira si els tenim a prop. I s’hi pot arribar en transport públic! Què cecs hem estat.

“Sant Boi de Llobregat vol esponjar el turisme que rep la capital catalana i afavorir que els visitants vinguin a la periferia”, explica Mendiola. “La ciutat ofereix una dotzena de localitzacions per a construir-hi establiments petits, res d’hotels grans, vol donar a conèixer el Parc Agrari, l’Anella Verda, i aposta per la salut en general, començant per la Gasol Foundation, un centre que lluita contra l’obesitat infantil, i acabant per ‘Menja Salut Sant Boi’, una associació formada per petits empresaris com jo preocupats per l’alimentació sostenible i saludable”. I és que, fa uns mesos, l’Albert va decidir canviar la seva alimentació, cosa que el va fer perdre pes i sentir-se millor. “Vaig llegir molt sobre nutrició i sobre els químics que mengem i un cop tens aquesta informació és impossible no intentar canviar les coses. És per això que, entre els diferents menús que ofereix n’hi ha un 100% vegetal, “amb receptes estèticament similars a una proposta més convencional i amb la contundència de sabors que m’agrada que es trobi en alguns plats. La demostració que menjar verdures no té perquè ser avorrit”, conclou.

Aquest ‘ou a la romana’ li brindava el títol de ‘Cuiner de l’Any 2017’ a Albert Mendiola.

En un lustre de vida, el Marimorena ha tingut dos ubicacions diferents, a tocar l’una de l’altra. L’essència és la mateixa, però han guanyat en espai i en personal tot i buscant la comoditat del client i també la seva. Un client que, des de la proclamació del premi, arriba de tot Catalunya. “Vivim un desbordament brutal. Hem hagut de posar un contestador de 13 a 16h demanant que ens truquin fora del servei de migdia. Abans ja teníem clientela de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa o Castelldefels, cosa que ja em sorprenia. Però és que, arran de guanyar el títol, sen’s hi entaula gent d’indrets tan allunyats com La Seu d’Urgell”, explica exultant. L’ou a la romana amb calamarsets i tinta, el plat amb que va concursar, surt el doble que fa unes setmanes. Tant és així que ha hagut de buscar un segon proveïdor de la matèria primera. I això que totes li ponen.

El cercle es tanca amb la carta de vins, tan dinàmica com la qui la decideix. La Patricia Torres aposta pels vins biodinàmics i poc coneguts, treballa amb petits cellers, la majoria catalans, tot i que no es tanca a incorporar-ne d’altres punts de l’estat espanyol si segueixen la mateixa filosofia i són bons. El detall: per facilitar la tria als comensals classifica la trentena de referències que conformen la carta per sabors: lleugers i amb aromes a fruites, amb aromes afruitats i secs en boca, joves i suaus, i amb cos.

Durant molts anys, Barcelona ha fagocitat les ciutats que l’envolten, però les coses estan canviant. El Baix, ara, està a dalt de tot. Esperem que no decaigui.

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *