Compartir taules, experiències, neguits, rialles, la vida

Arrenco el setembre de ple avui, amb el curs escolar (coses de la maternitat). Enceto el curs com si fos un nou any: amb propòsits, projectes i desitjos escampats. No ha estat un estiu de llargues distàncies aquest, però he conegut ànimes, productes i territoris de múltiples colors (coses de pujar a una furgoneta radiofònica estival). Sortosament, també he tingut temps per a la desconnexió: un temps saludable, necessari, imprescindible per a connectar amb d’altres móns.

Començo el curs amb taules pendents i escrits pendents de taules visitades, com la de l’hotel Almanac Barcelona, un dels establiments nouvinguts a la ciutat. I mira que em va agradar el ‘Menú a compartir’ del Línia, el seu restaurant. A mi i al meu acompanyant. Recordo especialment la stracciatela de burrata, guacamole, alfàbrega, tomàquets, olives negres i pinyons crus; el musclos gallecs a la marinera de talla XL; l’arròs de sèpia, gambes i escopinyes acabat amb un toc de forn i les postres, totes, des de l’escuma de coco amb pinya saltada, alfàbrega i xili, el pastís Òpera i un ‘homenatge a la fruita seca’ amb gelat de pistatxo Delacrem espectacular. Nota: revisitar la cuina salada del Ferran López i en Joan Lleixà i el món dolç de la Lucila Canero o la més que interessant proposta gastronòmica de tres grans joves formats amb grans mestres.

Acabo aquest escrit minuts abans de començar el nou curs evocant les estades curtes, intenses i felices que he viscut aquest estiu a destinacions poc poblades que reivindiquen la seva existència oferint molts atractius a qui vol descobrir-los. I penso, especialment avui, que siguem adults o infants, les vivències no tenen sentit si no les compartim.

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *