‘Un celler modernista’. Catalunya Experience. Nº 3. Estiu 2018

“En sec, el cotxe li va fer figa. La mania de no omplir el dipòsit de benzina fins a l´últim moment li havia de passar factura un dia. Per sort, o per desgràcia, no hi havia massa moviment per aquella carretera. Va baixar del vehicle i, amb penes i treballs, el va arrecerar prop d’un edifici antic que li va semblar molt bell mirat de fit a fit. Tenia tres naus i a la del mig s’hi llegia ‘Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt’. També s’hi anunciava la venda de cava, però la porta era tancada.

– “Quin greu”, va pensar. “Segur que s’hi està d’allò més fresc dins aquest celler cooperatiu. N’hagués comprat una ampolla, a més”.

I va imaginar-se amb una copa a la mà, fent un glop de l’escumós, mentre un bat de sol li queia a sobre. I quina calor que feia! Onada en deien. Tothom i arreu se‘n parlava… menys allà, precisament. No es veia ni una ànima, fet que la va obligar a fixar-se en el paisatge. Va adonar-se que eren dies de segar el gra i embalar la palla en aquell indret i que, per això, lluïa intensament groc. I també que el campanar d’una església treia el cap enmig d’unes cases com si la cridés, convidant-la a visitar-lo. Va començar a caminar en direcció al poble sentint-se afortunada de tenir una mania sense cura.”

Foto: Eugènia Arnavat

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *