‘Cuineres i vi: Zhou Mengxin’. Cupatges. Desembre 2019

Zhou Mengxin: «Darrere de cada vi de la nostra carta hi ha un amic, una història, una relació»

El passat mes de novembre, en el marc del congrés gastronòmic més veterà de Catalunya, Zhou Mengxin, coxef del restaurant Somiatruites d’Igualada (Barcelona), s’alçava amb el premi ‘Cuiner 2019 Fòrum Gastronòmic Barcelona’ convertint-se en la primera dona de la història del certamen en aconseguir aquest reconeixement.

“La meva passió per la cuina neix quan començo a treballar, però de ben segur que començo a ser cuinera des de petita, amb els valors i la cultura que em va transmetre la meva mare”, explica Zhou Mengxin (GuangNan, YunNan, Xina, 1990). Estrictament, “tot va començar estudiant turisme a la ciutat de Lijiang i quan em sorgeix l’oportunitat d’incorporar-me al Migas, un restaurant de cuina mediterrània a Pequín. Allà vaig aprendre l’ofici, em vaig poder presentar a concursos, així com visitar i acabar treballant a grans restaurants com Culler de Pau (O Grove, Pontevedra) i AbaC (Barcelona)”, relata la Xin, com l’anomenen carinyosament familiars i amics.

Intento cuinar aliments de la manera més natural i amb el màxim respecte possible, pensant com m’agradaria gaudir-los a mi. Cuinar és un acte de amor i generositat, la idea es transmetre aquests sentiments mentre servim un plat

“Vaig visitar per primera vegada l’Estat espanyol el 2013. Va ser una estada curta, però va deixar viu el desig de tornar”, explica. El va complir el 2016 incorporant-se a l’ABaC i el 2017 va decidir quedar-se a Catalunya. Per amor. “Vaig començar una relació amb el David (Andrés) -coxef del restaurant Somiatruites i xef de l’històric Via Veneto de Barcelona des del passat maig-. “A Igualada vaig trobar tot el que necessitava: una família fantàstica i feina, en un ambient amb serveis de ciutat i la tranquil·litat d’un poble”, reconeix la cuinera.


Zhou Mengxin al celler del restaurant. Foto: Somiatruites

I allà segueix, “molt a gust i molt feliç”, comptant els pocs dies que manquen pel naixement del seu primer fill en comú. “Es dirà Xan, com el seu avi xinés (Chang), però escrit a la catalana”, explica il·lusionada. Aquesta fusió xinesa-catalana tan fluida és la que transmetia l’escudella amb ramen que va elaborar davant un públic expectant a la Fira de Barcelona, demostrant que la incorporació d’elements asiàtics en la nostra gastronomia no és flor d’un dia. “Intento cuinar aliments de la manera més natural i amb el màxim respecte possible, pensant com m’agradaria gaudir-los a mi. Cuinar és un acte de amor i generositat, la idea es transmetre aquests sentiments mentre servim un plat”, expressa la xef.

Tenir hort i gallines es una cosa màgica per a mi que vinc d’un entorn molt rural. Igual de màgic que veure com un projecte dels dos germans va creixent, tant en cuina com en arquitectura

D’aquí el plat presentat al concurs. “Volia valorar i agrair el recolzament de tota la família Andrés a través de l’escudella que prepara el pare del David, donant-li la volta i fent-la una mica més divertida”, explica Zhou Mengxin. Al restaurant igualadí no es pot degustar la mateixa versió però sí una de semblant a la que va idear per al certamen. Ambdues, això sí, elaborades amb ingredients del seu país natal i amb productes de temporada originaris de Catalunya i de l’hort de 400 metres quadrats projectat pel seu cunyat i arquitecte, Xavier Andrés, situat just a sobre de l’establiment. Una aposta d’arquitectura sostenible, basada en l’autoabastiment, que parteix d’una adoberia de segle XIX i que conjuga el passat industrial de barri amb els horts, els seus orígens.


Restaurant Somiatruites, a Igualada Foto: Restaurant Somiatruites

L’hort corona l’edifici, l’aïlla tèrmicament i proveeix a la cuina de productes de total proximitat; fins i tot ous, ja que també hi han instal·lat un galliner. Les plantacions es reguen amb l’aigua freàtica de la zona i les restes de verdura i pa que genera el restaurant serveixen d’aliment per a les gallines que, al seu torn, abonen l’hort. Un circuit tancat que genera un residu zero. “Tenir hort i gallines es una cosa màgica per a mi que vinc d’un entorn molt rural. Igual de màgic que veure com un projecte dels dos germans va creixent, tant en cuina com en arquitectura”, declara la cuinera.

Vaig descobrir el món del vi i tot el que l’envolta en arribar a Catalunya… Els vinagres catalans tenen una potencia especial

El seu interès pel vi va créixer de la mateixa manera. “Vaig descobrir el món del vi i tot el que l’envolta en arribar a Catalunya ja que a la zona de Xina de la qual provinc hi ha molta cultura de vi… però d’arròs; una mica diferent a la d’aquí”. Els punts de contacte els va trobar en els vinagres “molt importants per als xinesos a l’hora de cuinar” tot i assegurant que “els vinagres catalans tenen una potencia especial”.

L’embaràs fa que la relació actual de la Xin amb el vi estigui ‘en espera’, però li agrada, “especialment el vi negre”, concreta. “Més que tastar coses noves, m’agrada beure i menjar coses bones. Siguin velles o noves!”, adverteix la cuinera. De les persones que hi ha darrere dels vins que ha tastat es decanta per dos elaboradors: “Parés Baltà, un negoci familiar on tot és amor, proximitat i bondat, i on elaboren vins fantastics, com el cava Blanca Cusiné, el meu preferit. L’altre és Celler Frisach, també familiar, de la Terra Alta, amb una gent fantàstica que fan un vi sincer i molt sentit”, es mulla la cuinera.

Així mateix es compromet el Somiatruites a l’hora de triar les referències líquides de la seva carta. “Vins naturals, petits productors, 100% territorial. Així és la carta de vins del restaurant. No en tenim cap de fora del país. Però, per damunt de tot, darrere de cadascun hi ha proximitat personal, un amic, una història, una relació personal amb la família”, remarca. Bona part, per cert, es poden prendre a copes.

“Estic segura que després de donar a llum canviarà tota la meva vida, i per extensió, la de tots. Ser mare és el meu gran somni, més que ser cuinera”, confessa Zhou Mengxin. I això que la cuina li transmet “calma, amor i solidaritat”! Això sí, “professionalment treballarem amb molta il·lusió per seguir evolucionant i dur el nom del Somiatruites i el d’Igualada el més amunt possible”, avisa.

“Estic convençuda que per ser feliç, una de les coses més importants en aquesta vida és trobar el teu lloc al món”, clou la Xin. Ella l’ha trobat. Felicitats.

Somiatruites
Carrer del Sol, 19. Igualada (Barcelona)
http://restaurant.somiatruites.eu/

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *