‘Escola d’Enoturisme de Catalunya: treball continu en xarxa’. La Conca 5.1. Març 2021

Fa un any. Dotze mesos ja del tancament d’escoles, universitats i col·legis del país. El primer impacte d’una pandèmia que ha ferit les arrels, els ceps i els fruits de les vinyes d’estudiants. Des d’aquell 12 de març de 2020, espais com l’Escola d’Enoturisme de Catalunya les estan guarint. I això que aquesta escola, centre de negocis i institut de FP Dual ja s’havia trobat amb reptes complexes abans de la covid. Clarament, l’antiga Estació Enològica de Vilafranca del Penedés, i posterior seu de l’INCAVI, duu en el seu ADN l’esperit col·laboratiu, lluitador i formatiu.

“Formació inicial, ocupacional i contínua de temàtica enoturística, amb una visió molt generosa, perquè s’impulsa des del Penedès però l’abast és Catalunya. Això és el que oferim, des del 2015, en aquest centre sectorial integrat”, reivindica la seva directora, Ester García Adrados, en conversa en l’històric edifici de la capital del vi.

“Fins arribar aquí hem hagut de treballar a diferents velocitats, però mai hem perdut de vista la nostra missió: professionalitzar el sector. El nostre repte sempre ha estat poder trobar les titulacions que el mercat laboral reconeix per a cadascuna de les formacions que fem, ajudar a cada alumne a titular-se en allò que vol, que el sector li reconegui, trobi feina i s’ocupi el més aviat possible. O que li permeti optar a canviar-la per una millor per a ell. Dit d’una altra manera, que allò que fem tingui un sentit”, explica. “Des del primer any de vida, vam crear un entorn virtual d’aprenentatge per on passa tota la feina que fem. Així que, quan va arribar l’ordre de tancament ja ho teníem organitzat. Només ens va caldre fixar-nos en el cas italià, on la covid va començar a circular abans, i assessorar-nos sobre quines plataformes podrien funcionar millor. Vam tancar un dijous, vam explicar la situació a l’alumnat l’endemà i vam continuar amb l’activitat després del cap de setmana”, relata la responsable de l’espai.

Degut a la pandèmia, les tres competències que reuneixen al Cicle Formatiu de Grau Superior de Guia, informació i assistència turística que imparteixen en modalitat DUAL, el guiatge, la promoció i la gestió, també caminen a diferents velocitats. Però és circumstancial. Els continguts i la presencialitat del curs 2020-2021 estan plenament adaptats a la situació actual.

“Mentre homologàvem el centre perquè fos reconegut com a Institut de Formació Professional d’Enoturisme de Catalunya, picàvem pedra per aconseguir que docents amb més experiència pràctica i reconeguts professionals del sector formessin part del claustre docent i hi poguessin impartir sessions”. Van aconseguir-ho, és clar, així com fer pràctiques en cap de setmana.

“La Formació Professional, malauradament, encara ha de continuar buscant exemples de persones d’èxit que han fet un itinerari ‘diferent’ a l’universitari perquè els pares vegin que no és pejoratiu, al contrari. En molts casos els alumnes surten guanyant”, reivindica García Andrados. “Sense anar més lluny, l’any passat vam tenir un alumne que provenia d’un batxillerat ‘difícil’ que, ara, està fent un grau de turisme en anglès a la universitat. I té un currículum laboral, cosa que els seus companys no tenen. Per tant, des de la FP es poden dibuixar trajectòries professionals amb més opcions d’ocupabilitat i, segurament, amb els canvis que està iniciant el model apropant-se al sector professional, encara ho seran més”, insisteix la directora.

Des del febrer, està en marxa un nou pla de Formació Contínua Sectorial, 100% subvencionat pel Consorci de la Formació Contínua de Catalunya per a treballadors de les empreses i autònoms; 30% per a persones desocupades. “És l’única subvenció sectorial en integrar els autònoms, grup clau en un sector com el turístic”, subratlla. “A més, cada any elaborem una proposta per poder optar a ajuts, a subvencions. Tenim molt present que estem treballant per a un sector pyme on ja és una inversió que el personal s’absenti de la feina per a formar-se”, apunta.

“Aprofitem molt bé els recursos, la metodologia en línia i la part pràctica. I crec que també som pioners en la formació dels idiomes del vi i amb altres continguts que imparteixen referents del sector”, sosté García Adrados. “Creiem que la formació ha de ser transferible, ha d’ofertar ponents de qualitat i ha de poder millorar alguna competència de l’alumne”, afegeix. Una mostra? El curs de ‘Creació de producte’ en el que incorporen eines de gamificació. “La nostra idea és que, el pròxim 7 d’abril, els alumnes puguin presentar un prototip. I que, si volen, s’enganxin al curs de ‘Comercialització i acabin pensat com posar-lo al mercat. O al de ‘Reactivació i innovació del sector turístic post-Covid-19’, creat per ajudar a les empreses a que puguin participar dels fons europeus i previst per mitjans de maig.

‘Anglès turístic’, ‘Sumilleria i maridatge’ i ‘Presentació de vins’ són altres cursos de formació contínua que han programat pel darrer trimestre de l’any, quan esperen es donin les condicions per poder reprendre els tastos. “Intentem que els alumnes puguin obrir noves finestres de coses que no coneixien. No són moltes hores, però tenen la sort d’estar ben acompanyats”, manifesta. L’acompanyament, sovint, traspassa les parets de l’edifici. Però no hi ha res com tenir clar els objectius i els arguments. “Proposem els cursos en format presencial o híbrid o semipresencial en funció dels continguts a desenvolupar, aprofitant el millor de cada metodologia per l’aprenentatge”, afegeix.

Aquest mes de març estrenaran la sisena edició del Certificat Professional de Sommelier (740 h) adreçat preferentment a aturats i reconegut per l’Associació Catalana de Sommeliers de Catalunya (ACV) des de la tercera edició (2017-2018). La sommelier gironina Anna Vicens, per cert, acaba de revalidar el càrrec de presidenta per a quatre anys més. A la Junta Directiva l’acompanyen Victoria Ibáñez, com a vicepresidenta per la demarcació de Barcelona; Natàlia Roig, a la vicepresidència per Girona; Sergi Castro, per la de Lleida i Joan Carrion, per la de Tarragona.

I després de Setmana Santa, i sota el paraigües de l’escola de negocis The Wine Business School, presentaran la sisena edició d’un Postgrau de Gestió d’Empreses Vitivinícoles que “any rere any, està ajudant a capacitar persones, ajudar-les a emprendre i a especialitzar-se”. Serà en format presencial després de decidir que no el podien reconvertir a virtual. “El tast en línia és un tast social, no d’aprentatge. En això coincidim docents i alumnes. A més, tenim una metodologia tant de cas pràctic que, en format virtual, perdria l’essència i l’objecte de la formació en sí: la relació, el repte, l’estrés… tot el que es troba la persona quan està treballant.Una empresa vinícola té moltes àrees i has de conèixer tots els elements de decisió que hi ha en aquesta cadena per poder fer canvis”. Un postgrau on, a més, s’inverteixen molts diners en ampolles perquè pensen que la qualitat s’ha de poder demostrar i valorar des de l’experiència. “Els tastos i el coneixement in situ ens semblen essencials”, incideix. Per als estudiants i per al consumidor final.

Des que van encomanar-li el lideratge del projecte, Ester García Adrados va reclamar un conveni de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), “perquè la formació, complementària o reglada, que donéssim fos reconeguda pel sector empresarial” i un consell assessor que, d’alguna manera, reflectís la diversitat del territori i les seves diferents veus, “que es pogués reunir quan tinguéssim motius de pes”. En ambdós casos, així va ser. “Un dia excepcional van venir a constituir-lo i em van demanar que féssim un estudi en profunditat de les entitats formatives del sector”. Amb el recurs econòmic a la mà, ajudada d’una empresa externa i acompanyada d’un grup motor, l’està a punt de presentar. “Esperem tenir els resultats també després de Setmana Santa i poder fer un acte presencial per a presentar-lo”. De moment, el que és segur és que es penjarà d’un web; no tant com es comunicarà.

“En els propers cinc anys, l’enoturisme anirà a més perquè és un producte de lleure local, de proximitat, de curta estada i, cada vegada més, per a tots els públics; es fa a l’aire lliure, hi pots arribar amb vehicle propi i pots controlar el número de visitants i tancar sessions en funció dels espais. Anirà a més perquè es una experiència que es pot proposar des del territori a tot Catalunya”, assegura García Adrados.

Al principi els va costar explicar el que feien al sector. Ara ja no. Des del 2019 estan implantats a 14 comarques catalanes, zones on hi ha incorporades la majoria de rutes enoturístiques, establint aliances, generant complicitats i construint una idea de territori. “El treball en xarxa te l’has de creure; implica unes complicacions però genera unes complicitats diferentes a les imposicions. És més difícil, però crec que a la llarga dóna més fruits. De fet, avui, la implicació del sector és tan gran que, abans de la pandèmia va haver-hi més demanda d’alumnes en dual que alumnes. Vam intentar ser el màxim d’equànims, transparents i objectius possibles amb l’assignació dels llocs perquè vam haver de dir que no a algunes empreses. Sense el seu compromís no podríem oferir 1.000 hores de pràctiques en modalitat DUAL, fet que comporta un contracte i una remuneració”, agraeix la directora de l’Escola.

 “Tenim un camí per recòrrer en la comunicació del qui som i què fem, és cert. Fins ara ho explicàvem a fires, mitjans locals i especialitzats, jornades de portes obertes, xarxes socials… Però segur que hem de pensar més formats de difusió, com la Confederació de Treballadors Autònoms, l’Associació de Guies de Turisme o Barcelona Guide Bureau, empreses turístiques i pyme. Ara que en parlem penso que són quatre espais de relació que no hem tocat i als que potser seria interessant que els hi presentéssim”, reflexiona.

A la llista de ‘coses a aconseguir’ de la directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, una altra creu: “Crec que hem de millorar la integració en el mercat laboral de les formacions a tots els nivells. Estic molt alerta i expectant d’un format que serà molt interessant: amb dos anys de FP (dual o no) i dos anys d’universitat, l’estudiant obtindrà un cicle formatiu de grau superior havent fet pràctiques, havent treballat”, avança.

Altres plans futurs i futuribles del centre? “Potser obrir un mòdul de vins internacionals a gent externa perquè hem observat un buit de formació dins el sector en aquest àmbit. I reformar l’antiga sala de tastos de l’INCAVI, al soterrani, a peu de carrer, fer-hi una gran vidriera i convidar-hi a la ciutadania”. El propòsit forma part del pla del carrer Comerç vilafranquí, un passeig de naus i cellers històrics, a l’altra banda de l’estació, per donar-li un sentit al conjunt i convertir el barri del Molí d’en Rovira en un motor de la ciutat. El motor del vi.

Encara cap comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *