
Quina imatge pot il·lustrar la pena? Una que la contraresta. Riures enfront el dolor de perdre algú estimat de manera inesperada. El cuiner Manel Marqués va morir el passat 13 de gener a Barcelona deixant orfe l’extensa família del Suquet de l’Almirall, restaurant on treballava. Discret, honest, just, home de poques paraules, dignificava l’ofici i la figura dels anomenats ‘segons de cuina’, les mans dretes i esquerres de tants i tants xefs que capitanegen vaixells a terra ferma i mar endins.
No sé de què rèiem aquell dia. Se’ns veu feliços. Tot i que la felicitat plena va arribar a la seva vida temps més tard. Traspuava. Quin record pot apaivagar l’enyorança? Un que et faci somriure. Bon viatge, Manel. L’Ana Luisa, el Quim i la resta de la tripulació continuarem remant fort. Per tu, per nosaltres.
gener 18, 2017
Que sonin els mariatxis!
gener 18, 2017
Que sonin! Una abraçada, Jordi!
gener 18, 2017
Boniques paraules, amiga
gener 18, 2017
Moltes gràcies, amiga. Un petó
gener 18, 2017
El record, l’herència que deixa en el cor de familiars, amics i “tripulació” de vida, fa més dolç el dolor d’aquesta gran pèrdua. Meravelloses paraules. Concu, deixes el teu sabor a la vida de tants…
gener 19, 2017
La vida de vegades te aquestes coses incomprensibles. Molta força i ànims.